Nostra Senyora dels Àngels

En el terme de Serra s’han trobat indicis i restes que evidencien el poblament des d’època neolítica, passant per la cultura del Bronze, els ibers, la romanització... fins arribar a l’època musulmana, quan es construeix el Castell de Serra i tot el sistema defensiu associat a ell: torres i talaies del Senyor, de Ria, del Calvari i de Satarenya. Pertanyeren a aquest districte territorial la vila de Serra i les alqueries de Nàquera, Ria i Armell, entre altres.

El rei moro Yahia-al-Quadir, destronat del regne de Toledo, fou ajudat per la corona castellana en la seua pretensió d’ocupar el tron del de València. Per tal motiu, en 1086 s’establí aquest rei en el Castell de Serra, junt a les tropes del seu aliat, el castellà Àlvar Fáñez, parent del Cid. En Serra li foren entregades a Yahia les claus de la ciutat de València, que passà a governar, per poc de temps, ja que va ser destronat més tard pels seus opositors. Alguns anys desprès, el Cid arravatà de nou València als musulmanes, posseint-la  com a Senyoria de la corona castellana. El propi Cid prengué també Serra, que es trobava dins de la ruta habitual que se seguia des de Castella.

Ja en el segle XIII, Jaume I li va fer donació del lloc de Serra (Axerra) a Berenguer Burguet (1238), desprès a Gauteri de Roma (1240), que la va posseir més 20 anys. Desprès tornà a la corona (realeng), fins que en 1271 se li donà a Beltran de Bellpuig, conjuntament amb Torres Torres. De la família dels Bellpuig passà en el segle XV als comtes de Prades, als Boïl i als Cardona (desprès Folch de Cardona), passant finalment als Ducs de Montellano.

Al terme de Serra pertany l’antic Priorat y la Cartoixa de Santa Maria de Portaceli, que va ser fundada en 1272 per intervenció directa del Bisbe Andreu Albalat, confessor del rei Jaume I. A més de l’alqueria de nom desconegut sobre la que es va fundar el monestir, dins del terme del Priorat es trobaven les alqueries de Lullén (actualment La Pobleta) i de Rocafall (actualment La Torre).

Com la major part dels pobles de la Serra Calderona, Serra va quedar despoblada per l’expulsió dels moriscos. Per això, a penes dos mesos desprès (26 de novembre de 1609), el seu Senyor, en Josep Folch de Cardona, atorgà Carta de Poblament als nous colons, cristians vells, que vingueren a repoblar Serra i Ria, procedents de Les Alcubles i de la part de València.

Els nous vassalls cristians (20 per a Serra i 10 per a Ria) i els que hi vingueren poc desprès, amb llurs famílies, iniciaren una nova etapa, fa ara 400 anys. D’aquells colons provenen la major part dels cognoms actuals de Serra: els Domingo, Navarro, Català, Cabo, Rubio, Garay, Ros, Arnal i altres.

De finals del segle XVIII destaca la construcció del temple parroquial de Serra (inaugurat en 1800), gràcies a la tenacitat i esforç de vàries generacions de serrans, que aportaren la seua ma d’obra, materials i donatius. També amb treballs voluntaris es van construir altres obres, com el Calvari (vàries ampliacions) i el “cine d’hivern” (mitjans del segle XX), entre altres.

Policarp Garay (any 2008)