Nostra Senyora dels Àngels

Des del principi de l'Esglèsia, els cristians resen els salms com ho fan els jueus. Més tard, en molts dels monasteris es resen els 150 salms cada dia. Els laics devots no podien resar tant però volien dins de les seues possibilitats imitar als monjos. Ja en el segle IX havia en Irlanda la costum de fer nussos en un cordell per comptar les Ave Maria. Els missioners d'Irlanda més tard propagaren la costum per Europa i esdevingueren distints desenvolupaments al llarg del temps.

La Mare de Déu, en persona, va ensenyar a Sant Domènec a resar el rosari el 1208 i li encomanà la propagació d'esta devoció i l'ús del mateix com arma poderosa en contra dels enemics de la Fe. Domènec de Guzmán fon un sant sacerdot espanyol que anà al sud de França per convertir als qui s'havien apartat de l'Esglèsia per l'heretgia albigense. Esta ensenya l'existència de dos déus, un del bé i un altre del mal. El bo creà tot allò espiritual. El roín, tot allò material. Conseqüentment, per als albigenses, todo el que és material es roín. El cos és material; per tant, el cos és roín. Jesús tenia cos, conseqüentment, Jesús no és Déu.
També negaven els sacraments i la veritat de que Maria és la Mare de Déu. Es negaven a reconeixer al Papa i establiren les seues pròpies normes i creences. Al llarg de molts anys els Papes enviaren sacerdots gelosos de la fe, que tractaren de convertir-los, però amb poc d'èxit. També hi havía factors polítics al voltant. Domènec treballà per anys en mig d'estos desventurats. Mitjançant la predicació, les oracions i els sacrificis, pugué convertir-ne uns pocs. Però, ben sovint, per temor a ser ridiculitzats i a pasar treballs, els conversos es donaven per vençuts. Domènec donà inici a una ordre religiosa per a les dones joves convertides. El seu convent es trobava a Prouille, junt a una capella dedicada a la Santíssima Verge. Fou en esta capella on Domènec suplicà ajuda a Nostra Senyora, sentint que no estava aconseguint qüasi res.La Verge se li aparegué en la capella. A la seua mà sostenia un rosari i ensenyà a Domènec a recitar-lo. Digué que ho predicara por tot arreu, prometent-li la conversió de molts pecadors i l'obtenció d'abundants gràcies. Domènec va eixir de la capella ple de zel, amb el rosari a la mà. Efectivament, el predicà, i amb gran èxit donat que molts albigenses tornaren a la fe catòlica. Lamentablement la situació entre albigences i cristians estava amés vinculada amb la política, la qual cosa provocà la guerra. Simó de Montfort, el dirigent de l'exèrcit cristià i amic de Domènec, feu que s'ensenyara a les tropes a resar el rosari. El resaren amb gran devoció abans de la batalla més important en Muret. De Montfort considerà que la seua victòria va ser un veritable miracle i el resultat del rosari. Com a signe de gratitud, De Montfort manà construir la primera capella a Notra Senyora del Rosari.

A l'época del Papa Pius V (1566 - 1572), els musulmans controlaven la Mediterrània i preparavan l'invasió de l'Europa cristiana. Els reis catòlics d'Europa estaven dividits i semblaven no adonar-se de l'inminent perill. El Papa demanà ajuda però va obtenir poc de cas. El 17 de setembre de 1569 demanà que's resara el Sant Rosari. Finalmanet el 1571 s'establí una lliga per a la defensa d'Europa. El 7 de octubre de 1571 es trobaren les flotes cristianes i musulmanes al Golf de Corint, prop de la ciutat grega de Lepant. La flota cristiana, composada pels soldats dels Estats Papals, de Venècia, Gènova i Espanya i comandada por Don Joan d'Austria, entrà en batalla contra un enemic molt superior en grandària. Es jugava el tot per el tot. Abans de l'atac, las tropes cristianes resaren el sant rosari amb devoció. La batalla de Lepant durà fins altes hores de la vesprada però,  finalment, els cristians resultaren victoriosos. A Roma, el Papa es trobava recitant el rosari mentre s'havía aconseguit la decisiva i miraculosa victòria per als cristianos. El poder de los turcs a la mar s'havia disolt per sempre. El Papa eixqué de la seua capella i, guiat per una inspiració, anuncià amb molta calma que la Santíssima Verge havia otorgat la victòria. Setmanes més tard arrivà el missatge de la victòria de parte de Don Joan, qui des del principi, va atribuir el triomf de la seua flota a la poderosa intercesió de Nostra Senyora del Rosari. Agraït amb la Nostra Mare, el Papa Pius V instituí la festa de Nostra Senyora de les Victòries i agregà a les Lletanies de la Santíssima Verge el títol de "Auxili dels Cristians". Més endavant, el Papa Gregori III canvià la festa a la Nostra Senyora del Rosari.

Els objectius i compromisos de la Confraria a la nostra parròquia són:

• Preparar la celebració de la festa.
• Col·laborar econòmicamente amb la parròquia.
• Asistir a las reunions que's convoquen.
• Col·laborar amb els altres grups de la parròquia.