Confraries
Assumpció de la Verge
És una de las confraries menors de la parròquia que celebra la festa de l'Assumpció de la Verge. Fin fa uns anys, els actes d'esta festa eren més solemnes, missa i processó, però amb el temps a acabat limitant-se a la celebración de l'Eucaristia.
La festa de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria, 15 d'agost; també anomenada als vells llibres de litúrgia Pausatio, Nativitas (pel cel), Mors, Depositio, Dormitio S. Mariae. Esta festa té un doble objectiu: (1) la feliç partida de Maria d'esta vida; (2) l'assumpció del seu cos al cel. És la festa principal de la Sagrada Verge.
El fet de l'Assumpció
En relació al dia, any, i mode en que va morir Nostra Senyora, no se sap res cert. La referència literària més antiga de l'Assumpció es troba en un treball grec, De Obitu S. Dominae. Tot i això, la fe catòlica sempre derivà el seu coneixement d'este misteri de la Tradició Apostòlica. Epifani (m. 403) reconeix que no se sap res definitiu del tema (Haer., lxxix, 11). Les dates assignades varien entre 3 i 15 anys després de l'Ascensió de Crist. Dues ciutats proclamen ser el lloc de la partida: Jerusalem i Efes. L'opinió general afavoreix a Jerusalem, on es mostra la seua tomba; però alguns argumenten en favor d'Efes. Al llarg dels sis primers segles res se sap sobre la tomba de Maria en Jerusalem.
La creença en l'assumpció del cos de Maria es fonamenta en el tractat apòcrif De Obitu S. Dominae, que duu el nom de Sant Joan, i que pertany de toda forma al segle quart o cinquè. També s'en troben al libro De Transitu Virginis, falsament imputat a Sant Melitó de Sardes, i en una carta apòcrifa atribuïda a Sant Donís el Aeropagita. Si consultem als genuïns escriptors d'Orient, este fet es esmentat als sermons de Sant Andreu de Creta, Sant Joan Damascè, Sant Modest de Jerusalem i altres. En Occident, Sant Gregori de Tours (De glòria mart., I, iv) es el primer que ho esmenta. Els sermons de Sant Jeroni i Sant Agustí per a esta festa, de tota forma, apòcrifs. Sant Joan el Damascè (P. G., I, 96) formula així la tradició de l'Esglèsia de Jerusalem: Sant Juvenal, Bisbe de Jerusalem, al Concili de Calcedònia (451), fa saber l'Emperador Marcià i a Pulquèria, els quals desitjaven posseir el cos de la Mare de Déu, que Maria va morir en presència de tots els Apostols, però que la seua tomba, quan fon oberta, a petició de Sant Tomàs, es trobà buida; d'esta forma els apostols conclogueren que'l cos fou portat al cel.
Huí, la creença de l'assumpció del cos de Maria es Universal tant a l'Orient com a l'Occident; d'acord amb Benedicte XIV (De Festis B.V.M., I, viii, 18) és una opinió probable, la negació de la qual és impietós i blasfema.
La festa de l'Assumpció
Hi ha també una gran incertesa pel que fa a l'origen d'esta festa. Probablement es tracte de l'aniversari de la dedicació de alguna Esglèsia, més que la data real de l'aniversari de la mort de Nostra Senyora. Que s'originara en temps del Concili de Efes, o que Sant Damàs la introduïra en Roma, son només hipòtesis.
D'acord a la vida de Sant Teodosi (m. 529) es celebrava a Palestina abans de l'any 500, probablement a l'Agost (Baeumer, Brevier, 185). En Egipte i Aràbia, d'altra banda, es mantingué al Gener, i donat que'ls monjos de les Gàlies adoptaren molts dels usos dels monjos egipcis (Baeumer, Brevier, 163), trobem esta festa a les Galies al segle sisè, al Gener [mitjançant mense onzè (Greg. Turon., De glòria mart., I, ix)]. La Litùrgia Gala la fixa el 18 de Gener, amb el títol: Depositio, Assumptio, or Festivitas S. Mariae (confrontar amb les notes de Jean Mabillon en la Litùrgia Gala, P. L., LXXII, 180). Esta costum va romandre en l'Esglèsia de las Galies fins el moment de la introducció del Ritu Romà. En l'Esglèsia Grega, pareix que alguns manteniren la festa al Gener, com els monjos egipcis; uns altres a l'Agost, juntament als Palestins; raó per la qual l'Emperador Maurici (m. 602), si es correcte el relat de "Liber Pontificalis"(II, 508), fixà la festa per a l'Imperi Gric el 15 de Agost.