Nostra Senyora dels Àngels

El temple antic (segle XVI)

A finals del segle XVI, la major part –si no la totalitat- dels habitants de Serra y de Ria eren “cristians nous”, o siga, descendents dels musulmans que el rei Jaume I havia permès quedar-se i habitar en el regne cristià de València. Durant la revolta de Les Germanies, al voltant de 1521-25, tots els musulmans havien sigut batejats, encara que molts d’ells a la força. Per una visita parroquial de l’any 1579 sabem que es va manar allargar l’església de Serra per tal de que hi pogueren entrar tots el veïns de Serra i de Ria “de siete años arriba”.

La primitiva església o capella que es mana allargar estava situada en la part de l’entrada del temple actual, segons es va comprovar a finals del segle XVIII: “por haverse hallado en los simientos indicios de ello”. Poc més sabem d’aquell antic temple, que devia ser molt reduït i, potser tenia el seu accés en la mateixa porta actual de la plaça de l’Església.

El segon temple (segle XVII)

El procés de repoblament que s’inicià després de l’expulsió dels moriscos (en 1609) donà lloc a una nova colònia, la qual augmentaria notablement en les dècades següents. En la segona meitat del segle XVII ja havia crescut tant la població que “pareciendo corta la Iglesia, trataron hacer nuevo templo”. Es ficaren mà a l’obra i es va posar la primera pedra del nou temple el dia 14 de maig 1677, la qual va beneir en Josef Tarraga, rector de Godella, en presència de qui era aleshores rector de Serra, en Bartolomé Greses: “Este templo, fabricado según la arquitectura y gusto antiguo, era seguramente muy capaz y proporcionado al número de vecinos, constaba de dos capillitas por banda y la Torre, con buenos ángulos de piedra sillar, o picada, y de lo mismo las basas de las pilastras. Tenia su Coro alto. Dos cubiertas ó techos, el primero de bóveda pintada de flores, y el segundo de madera. La puerta de la Placeta era la única, el Tabernáculo y Altar Mayor estaba colocado donde hoy la Capilla del Sto. Cristo, y Pila Bautismal frente esta Puerta; no era más grande su latitud regular. Estaba dedicada esta Iglesia á Nuestra Señora de los Ángeles.”

Construcció del temple actual (darerries del segle XVIII)

El creixement de la població al llarg del segle XVIII fou espectacular i, es va veure la necessitat de fer una gran ampliació o bé la construcció d’un nou temple. El retor Francisco Tormo, en el “llibre de la fàbrica” (any 1806) deixa constància: “en un siglo se ha aumentado el vecindario en tal conformidad, que no cabiendo sino una tercera parte de gente se quedaba la demás en la Placeta á las inclemencias de los tiempos, y rigores de la Estación”

En 1787 es fa càrrec de la rectoria de Serra i Nàquera el retor Onofre Reig, qui va plantejar la necessitat de començar la construcció d’un nou temple el més aviat possible. Els veïns es dividien en dos parers: uns volien allargar el temple vell cap a l’oest, prenent part de l’actual placeta de l’Esglèsia; altres consideraven més convenient allargar-lo “per la testera” (cap a l’est, sobre l’actual carrer de Sant Josep). Finalment, tots acabaren abraçant una tercera proposta: la que va fer el rector parroquial, Onofre Reig, de comprar més terrenys cap al sud i construir un nou temple més adequat a tan populosa i crescuda població.

Es va dissenyar la nova planta pel mestre arquitecte Francisco Pechuan, de València, i amb l’aprovació de l’Acadèmia de Sant Carles i del senyor Arquebisbe, en Francesc Fabián y Fuero. I així, amb general satisfacció de tot el poble de Serra es va decretar donar començament a les obres.

Aquell mateix any començaren a treballar per torns tots els veïns de Serra, voluntària i espontàniament, en la construcció del nou temple parroquial. A l’efecte, tots varen contribuir aportant el seu temps i la seua força, fent de peons, aportant materials, fent col·lectes per totes parts, donant almoines, fabricant productes manufacturats que després eren venuts per a recaptar fons amb que pagar al mestre d’obres i els materials... “lo que han cumplido exactamente bajo el cuidado del Cura y Señores del Ayuntamiento” en paraules del rector Tormo, en 1806.

Considerant el rector Francisco Tormo i les autoritats municipals que aquella obra tan magnífica, en la que tantes il·lusions i esforç estaven posant, requeria “un buen Patrón”, li donaren la honra i l’honor de posar la primera pedra a Don Alonso de Solís, Duc de Montellano i Senyor de la baronia de Serra. Com que residia fora del regne de València, el Duc no va poder assistir-hi, però delegà tan alt honor en el seu Apoderat i Procurador de les seues possessions valencianes, Don Pedro Verges. La primera pedra es va posar “con la memoria del Papa, Arzobispo y Rey que gobiernan, del Señor del Lugar, del Cura, Alcalde y demás que, a la sazón, componen el Ayuntamiento”. La cerimònia, amb una gran festa popular en la que no faltà abundant menjar, tingué lloc el 10 de maig de 1789.

Però aquell acte era, en realitat, l’inici d’un camí dur i sacrificat que havia de durar més de 10 anys... fins que es va inaugurar el temple en 1800. Un terrible cop va ser la prematura mort del retor Onofe Reig, en l’any 1791, quan en tenia només 42 d’edat.

Final de la construcció del Temple

El 16 de juliol de 1800 va concloure oficialment l’obra de l’església, encara que les obres de detall durarien encara uns quants anys més (el retaule major no es va posar fins al 1805).

Però, només quatre dies abans de la cloenda oficial de l’obra, en el nostre poble va morir –sembla que per una malaltia que ja patia- una de les persones nobles que havien estat convidades al acte oficial: la senyora Tomasa Pasqual del Povil y Sannazar, que tenia 45 anys d’edat.

Ambrosio Cebrian aportà aquesta notícia, què es va publicar en l’enciclopèdia ESPASA-CALPE (en 1926), parlant de “Serra” (i de la seua esglèsia): “En el crucero está enterrada la princesa Pío, marquesa (sic) de Castel-Rodrigo, fallecida en 1800”.

Policarp Garay (any 2008)