Nostra Senyora dels Àngels

Orígens:

El Carmel era sense cap dubte, el mont on nombrosos profetes rendiren culte a Déu. Els principals foren Elies i el seu deixeble Eliseu, però hi havia també moltes persones que's retiraven a les coves de la muntanya per portar una vida eremítica. Esta forma d'oració, de penitència i d'austeritat fou continuada segles més tard, concretament al III i IV, per homes cristians que seguiren el model de Jesucrist i que d'alguna forma tingueren al mateix Elies com a patró situant-se a la vall de Wadi-es-Siah.

A mitjans del segle XII, un grup de devots de Terra Santa procedents d'Occident -alguns creuen que venien d'Itàlia-, decidiren instal·lar-se a la mateixa vall que'ls seus predecesors i escolliren com a patrona a la Verge Maria. Allí construïren la primera esglèsia dedicada a Santa Maria del Mont Carmel. Al monestir no volgueren crear una nova forma de culte marià, ni tampoc, el títol de l'advocació, responia a una imatge en especial.

Volgueren viure sota els aspectes marians que eixien reflectits als textos evangèlics: maternitat divina, virginitat, immaculada concepció i anunciació. Estos devots que decidiren viure en comunitat en l'oració i la pobresa, foren el bresol de l'Ordre dels Carmelites, i la seua devoció a la Verge va permetre el naixement d'una nova advocació: Nostra Senyora del Carme.

Al segle XIII, un dels monjos carmelites, Sant Simó Stock, va rebre de les mans de la mateixa Verge Maria el escapulari, el símbol de la congregació. És a partir d'aleshores quan naix la imatge de l'advocació de Nostra Senyora del Carme: el Xiquet i la Mare sostenint l'escapulari, la figura típica de la dita devoció mariana.

La Confraria de la Verge del Carme a la nostra parròquia:

Objectius:

• Difondre la devoció a la Verge Maria en la seua advocació del Mont Carmel.
• Ajudar a la parròquia en les seues necessitats materials i espirituals.
• Ajudar als necessitats.
• Pregar pels difunts i agonitzants.

Activitats:

• Celebrar la festivitat de la Verge cada any imposant l'escapulari als xiquets batejats durant l'últim any.

No podem oblidar en este punt a les Carmelites Descalces. Un dels seus convents es troba a la nostra demarcació parroquial. Allí acudim en determinades celebracions. La seua oració i testimoni conformen el pulmó que oxigena la parròquia.