Nostra Senyora dels Àngels

La devoció al Cor de Jesús ha existit des dels primers temps de l'Esglèsia, quan es meditava en el costat i el Cor obert de Jesús, d'on va eixiró sang i aigua. De eixe Cor va nàixer l'Esglèsia i per eixe Cor s'obriren les portes del Cel. La devoció al Sagrat Cor està per damunt d'altres devocions perquè venerem al mateix Cor de Déu. Però fou el mateix Jesús qui, al segle desset, en Paray-le-Monial, França, sol·licità, mitjançant una humil religiosa, que s'establira definitiva i específicament la devoció al seu Sacratísim Cor.
El 16 de juny de 1675 se li aparegué Nostre Senyor i li mostrà el seu Cor a Santa Margarida Maria de Alacoque. El seu Cor estava envoltat de falames d'amor, coronat d'espines, amb una ferida oberta de la qual brollava sang i, de l'interior del corazón, eixia una creu.  Santa Margarida escolta a Nostre Senyor dir: "Et ací el Cor que tant ha estimat als homes, i en canvi, de la major part dels homes només reb ingratitud, irreverència i menyspreu, en este sacrament de amor." Amb estes paraules Nostre Senyor mateix ens diu en qué consisteix la devoció al seu Sagrat Cor. La devoció en sí està dirigida a la persona de Nostre Senyor Jesucrist i al seu amor no correspost, representat pel seu Cor. Dos són els actes essencials d'esta devoció: amor i reparació. Amor, per tant com Ell ens estima. Reparació i desgreuge, per les moltes injúries que reb principalment en la Sagrada Eucaristia.

Esta confraria s'encarrega de difundir la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Per tal fi realitza entre altres activitats:

• L'oferiment de la missa per les intencions d'una confrare del Sagrat Cor, tots els primers divendres de mes, d'octubre a juny.
• S'encarreguen d'organitzar els torns de vetlla la nit del Dijous Sant i Divendres Sant.
• Preparen les XL hores d'Adoración al Santíssim l'últim cap de setmana d'Octubre.
• Celebren la seua festa el divendres i diumenge següents a la solemnitat del Corpus Christi.
• Pregaries pels malalts i difunts.
• Visites als malalts.
• Col·laboren en les necessitats de la parròquia.